1. Filtratge passa-banda
El diplexor normalment consta de dos filtres passa-banda: un per a la banda de freqüència de transmissió (Tx) (per exemple, 435-455 MHz) i un altre per a la banda de freqüència de recepció (Rx) (per exemple, 460-480 MHz). Aquests filtres passa-banda permeten que els senyals dins dels seus respectius rangs de freqüència passin mentre atenuen els senyals fora d'aquestes bandes. Això aïlla eficaçment els senyals de transmissió i recepció, evitant interferències entre ells. Per exemple, un diplexor pot aconseguir un aïllament de 30 dB o superior entre els seus ports baix i alt, cosa que és suficient per a la majoria d'aplicacions.

2. Disseny d'alt aïllament
Els filtres de cavitat s'utilitzen habitualment en diplexors de cavitat a causa del seu alt factor Q i la seva excel·lent selectivitat. Aquests filtres proporcionen un alt aïllament entre les dues bandes de freqüència, minimitzant la fuita de senyal de la banda de transmissió a la banda de recepció i viceversa. Un alt aïllament redueix el risc d'interferències entre els senyals de transmissió i recepció, garantint un funcionament estable del sistema de comunicació. Alguns dissenys de diplexors, com ara els dúplexors de cavitat d'alt rebuig, poden aconseguir nivells d'aïllament molt alts. Per exemple, un diplexor de cavitat d'alt rebuig pot proporcionar nivells d'aïllament de 80 dB o superiors, suprimint eficaçment les interferències.

3. Adaptació d'impedància
El diplexor incorpora xarxes d'adaptació d'impedància per garantir una bona adaptació d'impedància entre els canals de transmissió i recepció i l'antena o la línia de transmissió. Una adaptació d'impedància adequada redueix les reflexions del senyal i les ones estacionàries, minimitzant així les interferències causades pels senyals reflectits. Per exemple, la unió comuna del diplexor està dissenyada per aconseguir una excel·lent adaptació d'impedància, garantint que la impedància d'entrada a la freqüència de transmissió sigui de 50 ohms alhora que presenta una alta impedància a la freqüència de recepció.

4. Segmentació espacial
En sistemes de comunicació co-site, els diplexors es poden combinar amb altres tècniques com la direccionalitat de l'antena, la polarització creuada i la formació de feix de transmissió per aconseguir una major supressió de la interferència del senyal en el domini de propagació. Per exemple, l'ús d'antenes direccionals juntament amb diplexors pot millorar l'aïllament entre les antenes transmissora i receptora, reduint la probabilitat d'interferències mútues.

5. Estructura compacta
Els diplexors de cavitat presenten una estructura compacta, cosa que els permet integrar-se amb antenes o altres components. Aquesta integració redueix la mida i la complexitat general del sistema alhora que minimitza els riscos d'interferència. Per exemple, alguns dissenys de diplexors incorporen capacitats de filtratge a la unió comuna, simplificant l'estructura i mantenint un alt rendiment.

ElDiplexor de cavitat de 435-455 MHz/460-480 MHzEmpra filtratge de passa-banda, disseny d'alt aïllament, adaptació d'impedància, segmentació espacial i altres tecnologies per gestionar eficaçment les interferències de senyal en sistemes LMR. Això garanteix que els senyals de transmissió i recepció funcionin independentment sense interferències mútues, millorant la fiabilitat i l'estabilitat dels sistemes de comunicació.